Thèmes

conte contes provencau renoux toidibo centerblog sur roman vie moi maison homme

Rubriques

>> Toutes les rubriques <<
· 10 Somari de contes per totei (8)
· 4 Somari de contes faceciós (19)
· 2 Somari autreis autors (57)
· 5 Somari de contes tradicionaus (24)
· 1 Somari contes e novèlas J.C Renós (57)
· 2a Somari Contes Mistral, Romanilha (27)
· 3 Somari dau viatge del Paraplejaire (7)
· 4a Somari contes faceciós corts (50)
· 2b Somari Mistral (16)
· 6 Somari dei tres casteus de Sant Pau (5)

Rechercher
Derniers commentaires Articles les plus lus

· 9 Somari contes per totei
· 0 Somari contes per totei
· La sèxe-tèipa (darriera revirada)
· 4 Somari de Contes per adults, faceciós e urbans 
· La fugida d'Esterèla, per Mistral

· 5 Somari contes traditionaus
· Lo medecin de Castèu-Rainard (Lo cascarelet)
· La saussissa (tradicionau)
· Leis acaciàs joines, per Sully-André Peyre
· Lo quèli (faceciós)
· Un sàssic dei requists (faceciós)
· Passejada irlandesa (creacion)
· Pageina, per Lo Cascarelet
· Ambugaire e Pési (faceciós)
· Lo Pintardier (darriera revirada)

Voir plus 

Statistiques

Date de création : 22.03.2014
Dernière mise à jour : 01.10.2025
286 articles


L'ostau, per Batista Bonnet

Publié le 01/10/2025 à 16:06 par lapetitequivoulaitlesmontagnes Tags : contes provencau renoux toidibo centerblog sur roman vie moi maison
L'ostau, per Batista Bonnet

 

Grop Contes e istòrias en lenga nòstra, clicar aquí

 

L'ostau, per Batista Bonnet

(Baptista Bonnet es un escrivan provençau nascut lo 22 de febrièr de 1844 a Bèla-garda e mòrt a Nimes lo 5 d'abril de 1925)

 

Dau plus luènh que me rebrembe, vese l'ostau que m'a vist nàisser. Lo vese emé sei renguieradas de calhaus frejaus, alinhats de cantèu, en sota d'autra renguiera de pastoira. Es ailà, ailàlin, que s'aubora fierament, dins lei raissadas dau soleu printenenc, d'aqueu soleu que, quand ploravie sus lei ribas dau camin d'Arle, semblava me dire en me potonant : « Espincha come rise, minhòt, vène jogar ‘mé ieu ; dins la plana tot canta e vòle pas que plores ! ».

La vese emé sei teules rojas, emé sa chaminèia carrada que fuma, emé sei fenèstras color de bauca autonenca, emé sei escalièrs de pèira blanca, emé sa suelha assetada a costat de la pòrta dau celièr ; emé son grand envans que bada, per anar dins la cort. Lo vese, lo vese ! qu'es grand, qu'es bèu, mon nisau !

Chut ! la pòrta s abardana, laissatz que rintre…

Salut, muralhas desencrotadas de cauç ; bardat traucat, fogau cretat per lei flamas, pòrta fendasclada, cadaula de bòsc.

Vaquí lo brèç onte, sòrres e fraires, cadun a son torn, en plorant, en cantant, nòsta maire nos a breçats.

Vaquí la paniera, la granda paniera escultada qu'ai tan sovent regarda d'en dessouta, per veire se ié sobrava encara quauquei panons !...

Vaquí lei doas cavilhas de bòsc, darrièr la pòrta, onte mon paire, regolant de susor, au vèspre de sa  jornada, acrocava son grand saquet de cuèr.

Vaquí la cadièra en pòst, òbra sortida dei mans de mon paire, un jorn de pluèia, e onte ma maire aimava tant s’assetar, per emborrassa mei fraires.

Vaquí lo trauc onte encafornavei mei galas, lo malon onte jogaviam a la marèla ; vaquí lo carriòu qu'ai tarnassa dins tot l'ostau, per m'aprene a caminar dins la vida!

 

La maison

Du plus loin que je me souvienne, je vois la maison qui m'a vu naître. Je la vois avec ses larges rangées de silex alignés de champ sous d'autres rangées de moellon. C'est là, là-bas, qu’elle s'élève fièrement, dans les coulées de soleil printanier, de ce soleil que, quand je pleurais sur les rives du chemin d'Arles, semblait me dire en me bisant : « Observe comme je ris, petit, viens jouer avec moi ; dans la plaine tout chante et je ne veux pas que tu pleures ! ».

Je la vois avec ses tuiles rouges, avec sa cheminée carrée qui fume, avec ses fenêtres couleur d'herbe automnale, avec ses escaliers de pierre blanche, avec sa fosse située à côté de la porte du cellier ; avec son grand hangar qui bée, pour aller dans la cour. Je le vois, je le vois, qu'il est grand, qu'il est beau mon petit nid !

Chut ! la porte s entrebâille, laissez-moi rentrer…

Salut murailles désencroutées de chaux, au dallage troué, au foyer marqué par les flammes, portes fendues, loquets de bois.

Voici le berceau où, sœurs et frères, chacun a son tour, en pleurant, en chantant, notre mère nous a bercés.

Voici la corbeille, la grande corbeille sculptée que j'ai si souvent regardée d'en dessous, pour voir s’il y restait encore quelques croutons.

Voici les deux chevilles de bois, derrière la porte, où mon père, dégoulinant de sueur, sa journée faite, accrochait son grand sac de cuir.

Voici la chaise en planche, œuvre sortie des mains de mon père, un jour de pluie, et où ma mère aimait tant s'asseoir, pour changer mes frères.

Voici le trou ou je fourrais mes billes, le carrelage où nous jouions à la marelle ; voici le petit chariot que j'ai traîné dans toute la maison, pour m'apprendre à cheminer dans la vie.

 

Per tornar a la pagina contes per totei, mercé de clicar aquí

Per tornar a la pagina autreis autors, mercé de clicar aquí