Thèmes

conte contes provencau renoux toidibo centerblog sur roman nuit nature

Rubriques

>> Toutes les rubriques <<
· 10 Somari de contes per totei (8)
· 4 Somari de contes faceciós (20)
· 2 Somari autreis autors (69)
· 5 Somari de contes tradicionaus (24)
· 1 Somari contes e novèlas J.C Renós (58)
· 2a Somari Contes Mistral e cascarelet (23)
· 4a Somari contes faceciós corts (60)
· 2b Somari Mistral, autrei que contes (20)
· 2c Somari Roumanille (17)
· 3 Somari dau viatge del Paraplejaire (7)

Rechercher
Derniers commentaires Articles les plus lus

· 9 Somari contes per enfantons
· 10 Somari contes per totei
· 4 Somari de Contes per adults, faceciós e urbans 
· La sèxe-tèipa (28.8.2025)
· La fugida d'Esterèla, per Mistral

· La saussissa (8.9.2025)
· 5 Somari contes traditionaus
· Lo medecin de Castèu-Rainard (Lo cascarelet) 8.10.2025
· Un sàssic dei requists (15.09.2025)
· Lo quèli (16.9.2025)
· Passejada irlandesa (4.9.2025)
· Pintard (23.9.2025)
· Pageina, per Lo Cascarelet (13.10.2025)
· Ambugaire e Pési (14.8.2025)
· La plaçaira (17.9.2025)

Voir plus 

Statistiques

Date de création : 22.03.2014
Dernière mise à jour : 13.11.2025
327 articles


Nuèch d'ivèrn, per Louis Tombarel (le 7.11.2025)

Publié le 30/09/2025 à 10:45 par lapetitequivoulaitlesmontagnes Tags : contes provencau renoux toidibo centerblog sur roman nuit
Nuèch d'ivèrn, per Louis Tombarel (le 7.11.2025)

 

Grop Contes e istòrias en lenga nòstra, clicar aquí

 

Nuèch d'ivèrn, per Louis Tombarel

(Louis Tombarel, de Casteu-rainard, lo dich paure felibre, 1873-1896 - mòrt a 23 ans)

 

Brama lo vent ; a molonada

Lei nívols fugisson ; la nèu

Curbís tot de son blanc mantèu

Dins la campanha desolada.

 

Leis aubres dreiçan vèrs lo cèu

Sei brancas tristas e desfulhadas ;

S'espandís pertot sus lei pradas

Un fresc silenci de tombèu.

 

Sola la luna siava e lena

Escampa sa clarta serena ;

Mai, en vesent pertot lo glas

 

Que cuerb lei champs emai lei còlas

L’òm diriá que de freg tremòla

Dins sa ropa de nivolàs

 

 

Nuit d'hiver

 

Brame le vent ; en quantité

Les nuages fuient ; la neige

Couvre tout de son blanc manteau

Dans la campagne désolée

 

Les arbres dressent vers le ciel

Leurs branches tristes et défeuillées ;

S'étend partout sur les prairies

Un frais silence de tombeau.

 

Seule la lune calme et lisse

Répand sa clarté sereine ;

Mais, en voyant partout le glas[1]

 

Qui couvre les champs et même les collines

On dirait que de froid elle tremble

Dans sa houppelande de gros nuages.

 

[1] S’entend ici le froid glacé

 

Per tornar a la pagina contes per totei, mercé de clicar aquí

Per tornar a la pagina autreis autors, mercé de clicar aquí